Restauració d’un sòl de marbre a Barcelona: cas real al Passeig de Sant Joan

El marbre de l'entrada d'aquest edifici senyorial del Passeig de Sant Joan de Barcelona es veia desgastat pel pas dels anys i presentava desperfectes, tant al terra com a les parets.

Cas real · Barcelona

Sòl de marbre restaurat al Passeig de Sant Joan: polit, abrillantat i reposició de Negro Marquina

El marbre de l’entrada d’un edifici senyorial del Passeig de Sant Joan (Barcelona) presentava desgast generalitzat, pèrdua de brillantor i cants descantellats a graons i sòcols. El projecte va consistir a polir i abrillantar el paviment, substituir peces de Negro Marquina irrecuperables i restaurar paraments verticals i escala per retornar la uniformitat cromàtica i el reflex original del material.

Treball realitzat per . Publicat el · Actualitzat el .

Reposició selectiva de plaques Negro Marquina, polit progressiu, abrillantat i reparació de cants amb pasta de marmolista. Restauració integral de sòl, paraments i escala.

Context del projecte

A les entrades d’edificis amb trànsit mitjà-alt, el marbre actua com a carta de presentació: aporta netedat visual, continuïtat i una brillantor que amplifica la llum. Amb l’ús, la combinació de pols, microimpactes i productes de neteja poc adequats genera microesgarrapades, pèrdua de reflex i juntes deslluïdes. En aquest edifici del Passeig de Sant Joan —una zona amb trànsit de vianants constant— vam detectar un desgast acumulat al paviment i danys als cants dels graons, a més de paraments verticals amb taques i marques d’ús.

L’objectiu de la intervenció va ser recuperar la planitud i la homogeneïtat cromàtica, elevar l’índex de reflectància del paviment i aconseguir una transició imperceptible entre peces noves de Negro Marquina i les existents.


Per què es va deteriorar el marbre

El marbre és una roca metamòrfica composta en gran mesura per calcita. Tot i que és dur, no és immune a l’abrasió. Als accessos, la sorra i el pols arrossegats pel calçat actuen com a paper de vidre fi. Si, a més, s’utilitzen detergents alcalins o àcids no compatibles, apareixen vels químics (matejats) i pèrdues de brillantor. Als graons, els impactes puntuals produeixen descantellats a cants i arestes. Finalment, els paraments verticals acumulen marques per contactes i objectes recolzats.

  • Trànsit i partícules abrasives: microesgarrapades que dispersen la llum.
  • Productes inadequats: deixen la superfície opaca.
  • Copets a l’escala: trencaments i arestes malmeses.
  • Juntes envellides: diferències de to i absorció de taques.

Diagnosi i planificació

Abans d’intervenir vam realitzar una auditoria visual i tàctil del conjunt: sòl, parets i escala. Es van marcar àrees amb pèrdua severa de material, es van revisar juntes obertes i es van registrar fissures. Amb llum rasant es va avaluar la planitud i es van definir les zones a desbastar. L’anàlisi va incloure la identificació de plaques irrecuperables de Negro Marquina, per planificar la substitució amb peces tallades a mida.

Planificar bé evita sobre-desbasts innecessaris que redueixen l’espessor útil del marbre. Sempre prioritzem la reposició selectiva a l’abrasió extrema.


Procés de restauració pas a pas

Neteja tècnica i protecció de l’entorn

Es va delimitar l’àrea de treball, es van protegir sòcols i es van col·locar barreres antipols. La neteja inicial va retirar partícules soltes i restes de ceres antigues. Aquesta base és clau perquè el polit treballi sobre pedra, no sobre brutícia.

Desbast i nivellació inicial

Amb abrasius diamantats de gra gruixut vam fer un desbast controlat per eliminar ones, marques i desnivells entre plaques. L’objectiu: assolir una planitud que permeti un reflex net sense “ones”.

Polit progressiu (seqüències de gra)

El polit es va efectuar en seqüències ascendents (grans mitjans i fins) fins a recuperar la brillantor profunda característica del marbre. Entre passos, es neutralitzava i es netejava per evitar la redeposició de fang abrasiu.

Substitució de plaques de Negro Marquina

Algunes peces estaven fracturades o amb pèrdues impossibles d’integrar només amb polit. Es van extreure i reemplaçar per plaques noves de Negro Marquina, tallades amb la mateixa forma i espessor. L’ajust mil·limètric va garantir que la superfície quedés sense irregularitats perceptibles a la vista o al tacte.

Reparació de cants i graons

Els cants descantellats es van reconstruir amb pasta de marmolista entonada, i es van re-perfilar els nassos dels graons per retornar-los continuïtat. Després del curat, es van polir per igualar textura i brillantor.

Polit de parets i sòcols

Els paraments verticals de marbre també es van polir i abrillantar, eliminant vels i marques. Aquesta intervenció unifica la lectura de l’espai: sòl i parets reflecteixen de manera homogènia.

Segellat i abrillantat final

Es va aplicar un tractament protector compatible amb marbre per reduir l’absorció de taques, seguit de l’abrillantat. El resultat és un acabat lluminós, fàcil de mantenir i amb excel·lent resistència en l’ús diari.


Resultats i control de qualitat

El paviment va recuperar el brillantor especular, les juntes van quedar uniformes i les reposicions de Negro Marquina es van integrar sense salts. A l’escala, les arestes reconstruïdes presenten continuïtat geomètrica i el trànsit és segur. El control de qualitat va incloure revisió de planitud amb llum rasant, comprovació de llisament i verificació del reflex en zones de pas intens (entrada, gir cap a l’ascensor).


Manteniment recomanat

Un marbre ben tractat es manté brillant amb rutines simples. Recomanacions:

  • Col·locar catifes de retenció als accessos per reduir sorra i pols.
  • Fregar amb detergents neutres específics per a pedra natural; evitar àcids i alcalins forts.
  • Fer servir mopes de microfibra i aigua tèbia; esbandir correctament per no deixar vels.
  • Reforçar la brillantor de forma periòdica a les zones d’alt desgast (entrada, ascensor).
  • Atendre de seguida vessaments acolorits (vi, cafè, olis) per prevenir taques per absorció.

Errors freqüents que encarien l’obra

  • Prolongar l’ús de ceres inadequades: generen vels que exigeixen més desbast.
  • Retardar la substitució de plaques trencades: el dany es propaga a peces contigües.
  • Utilitzar químics agressius: maten la superfície i obliguen a repassar tot el pany.
  • No protegir durant altres reformes: pols i impactes innecessaris eleven costos.

Galeria del cas: abans i després

Les imatges següents procedeixen de la nostra intervenció. Es carreguen automàticament des de la biblioteca per garantir fidelitat i rendiment.

Preguntes freqüents sobre restauració de marbre

Quina diferència hi ha entre polit, abrillantat i cristal·litzat?

El polit corregeix microesgarrapades i recupera planitud amb abrasius. L’abrillantat aporta reflectància i tancament del porus per facilitar el manteniment. El cristal·litzat (en sistemes concrets) és una reacció química superficial que incrementa la brillantor, però no substitueix el polit quan hi ha desgast.

Es pot integrar una peça nova de Negro Marquina sense que “canti”?

Sí. Tallem la placa amb el mateix espessor i vetat, i ajustem al mil·límetre. Després del polit del conjunt, la transició entre peces queda imperceptible al tacte i equilibrada en to i brillantor.

Quant temps dura una restauració com aquesta?

Depèn de la superfície, els danys i els accessos. En portals de mida mitjana solem treballar per fases per reduir molèsties i permetre el trànsit en franges controlades.

Quin manteniment necessita el marbre després?

Fregat amb detergent neutre específic per a pedra, reforç de brillantor periòdic a zones d’alt desgast i neteja en sec diària amb mopa per evitar acumulació de pols abrasiva.

Es pot polir també l’escala i les parets?

Sí. En aquest cas vam polir graons, alçades i zanquins, a més de paraments verticals; així l’acabat és uniforme i el vestíbul recupera la seva lectura arquitectònica original.

Què passa amb taques profundes o àcids vessats?

Les taques àcides poden corroir el carbonat càlcic. Es valoren in situ: en casos lleus, s’atenuen amb repolit; si han penetrat, pot requerir-se un polit més intens o, excepcionalment, reposició.