Restauració del mosaic romà del Palau Falguera

Resum del projecte

El Palau Falguera és un referent patrimonial de Sant Feliu de Llobregat. En un dels seus espais nobles conserva un paviment d’estètica clàssica configurat per tessel·les de pedra natural (mosaic romà) que dibuixen motius geomètrics i florals de gran precisió. El pas del temps, l’ús i actuacions antigues puntuals havien provocat pèrdua de peces, juntes degradades, microcavitats, brutícia acumulada i petites fissures. L’objectiu va ser recuperar la lectura original del mosaic, estabilitzar-lo i optimitzar-ne el manteniment futur, sense uniformitzar en excés ni esborrar la pàtina històrica.

La nostra metodologia combina diagnosi precisa, reintegració de tessel·les amb materials compatibles, rejuntat equilibrat, afinats controlats per corregir irregularitats i un tractament de protecció final transpirable i reversible. Tot documentat pas a pas per garantir la traçabilitat i facilitar futures decisions de conservació.

El Palau Falguera i la tradició del mosaic romà

Els mosaics romans —basats en petites tessel·les de pedra natural i, en alguns casos, ceràmica o vidre— destaquen per la durabilitat i la riquesa gràfica. En edificis senyorials, com el Palau Falguera, aquests paviments aporten categoria i identitat. L’atractiu del mosaic no és només estètic: el seu valor resideix en la regularitat del traçat, la integritat de les juntes i la coherència cromàtica de les tessel·les. La conservació ha d’assegurar que aquests tres factors es mantinguin en el temps.

En aquest projecte prioritzem un enfocament respectuós: intervenir on la continuïtat del dibuix i la funcionalitat estaven compromeses, utilitzant materials que preservin el comportament higrotèrmic del conjunt i permetin la reversibilitat quan sigui factible.

Diagnòstic previ: patologies detectades

• Pèrdua de tessel·les en punts concrets, generant llacunes que interrompien el ritme del mosaic.
• Juntes degradades (lletada erosionada o desadherida) amb entrada de pols i partícules.
• Fissures fines i petites discontinuïtats, algunes associades a moviments del suport.
• Desnivells i microcavitats entre peces, amb pèrdua de planimetria i punts de retenció de brutícia.
• Restes de tractaments antics i dipòsits superficials que apaguaven el color i la lectura del dibuix.

El diagnòstic va incloure inspecció visual amb llum rasant, sondejos puntuals, proves de neteja controlada i registre fotogràfic. Amb aquesta informació vam definir una estratègia d’intervenció graduada, diferenciant zones segons risc, ús i necessitat de reintegració.

Criteris d’intervenció

• Mínima intervenció: actuar només on la integritat i la lectura estaven compromeses.
• Compatibilitat: materials compatibles amb pedra natural i morters originals, evitant barreres de vapor o pel·lícules rígides.
• Reversibilitat sempre que sigui possible, o traçabilitat total quan no ho sigui.
• Diferenciació subtil: reintegracions discernibles a curta distància per al tècnic, però integrades a distància de visita.
• Seguretat d’ús: millora de planimetria i control del lliscament dins dels marges propis d’un paviment de tessel·les.
• Documentació: registre de materials, proves i paràmetres d’execució per al manteniment futur.

Metodologia pas a pas

1) Protecció i preparació de l’obra

Delimitació de l’àrea, protecció de sòcols i elements contigus i alçament fotogràfic. S’estableixen zones de treball seqüencials per reduir interferències i es col·loquen camins tècnics per evitar càrregues directes sobre el mosaic.

2) Neteja tècnica inicial

Neteja en sec (mopa, aspiració amb raspall suau) i, posteriorment, neteja humida controlada amb pH neutre i draps de microfibra per retirar dipòsits sense saturar el suport. En zones amb restes de productes antics es realitzen tests de solubilitat i es procedeix amb gels o compreses segons convingui.

3) Estabilització i consolidació puntual

En peces amb risc de despreniment es fa una consolidació puntual mitjançant adhesius compatibles de baixa viscositat, injectats amb control, evitant excessos i respectant l’aspecte superficial de la tessel·la.

4) Reposició de tessel·les (reintegració)

Les llacunes es reintegren amb tessel·les de pedra natural seleccionades per to, textura i mòdul. Es talla cada peça a mida amb eines de precisió i es prova en sec fins a assolir la continuïtat del ritme original. La col·locació es fa amb adhesius adequats al substrat, garantint nivellació i alineació amb les peces veïnes.

5) Rejuntat compatible

S’executa un rejuntat equilibrat per recuperar la continuïtat de les juntes: en zones àmplies es prioritza morter mineral compatible i, en microfissures o porositats puntuals, es recorre a resines específiques de baixa viscositat amb ajust cromàtic. L’objectiu és tancar vies d’entrada de brutícia i unificar la lectura sense crear pel·lícules rígides.

6) Afinats i correccions de planimetria

Per corregir petites dissonàncies d’alçada o textures heterogènies, s’apliquen afinats controlats amb segments diamantats, ajustant seqüències, pressions i velocitats per respectar la naturalesa del mosaic. L’afinat és selectiu i evita un excés d’arrodoniment del cant de la tessel·la.

7) Neteja de post-obra i regularització fina

Un cop rejuntat i afinat, es retira l’excedent de material, es regularitzen microimpregnacions i es fa una neteja final que deixa el suport preparat per al tractament de protecció.

8) Tractament de protecció final

Aplicació d’un producte protector transpirable, lliure de pel·lícula i compatible amb pedra natural que redueix la capil·laritat superficial i facilita la neteja. En cap cas es creen capes encerades permanents que puguin atrapar brutícia o alterar la lectura del mosaic. El resultat és un equilibri entre protecció, manteniment senzill i respecte per la matriu mineral.

9) Verificació de qualitat

Revisió de la planimetria, solidesa de tessel·les, continuïtat de juntes, absència de veladures i homogeneïtat visual. S’ajusten punts puntuals si cal i s’entrega un informe de materials i paràmetres per a la propietat.

10) Documentació i lliurament

Lliurament de dossier fotogràfic (abans/durant/després), relació de productes, criteris i recomanacions de conservació preventiva. Aquesta traçabilitat és clau per a futures revisions o qualsevol intervenció posterior.

Resultats i control de qualitat

• Lectura recuperada: els motius geomètrics i florals tornen a percebre’s continus i nítids.
• Estabilitat: tessel·les fixades, juntes tancades i fissures estabilitzades.
• Planimetria millorada: correccions selectives sense pèrdua d’identitat material.
• Manteniment simplificat: menor retenció de brutícia i neteges més eficients amb pH neutre.

Manteniment i conservació preventiva

Rutina de neteja

• Mopa o aspiració amb raspall suau per retirar pols i partícules.
• Fregat lleuger amb detergent pH neutre i aigua neta; esbandir i assecar immediatament.
• Evitar saturacions d’aigua i compatibilitzar els productes amb pedra natural.

Protecció en ús

• Felpes de barrera als accessos per minimitzar abrasions per sorra.
• Proteccions temporals en esdeveniments o moviments de mobiliari pesant (potes amb feltre o tefló).
• Evitar l’arrossegament d’objectes sense protecció.

Què s’ha d’evitar

• Àcids, lleixius, anticalcaris i alcalins forts.
• Productes encerats o pel·lícules que puguin groguejar o atrapar brutícia.
• Nanetes abrasives i eines de desbast no controlades.

Galeria del projecte

Preguntes freqüents