Resum ràpid
- Mosaic Nolla: paviment de gres porcellànic de tessel·la petita (3–5 cm), cuit a >1.200 °C; peça vitrificada, molt densa i gairebé impermeable.
- Estètica: gran varietat de formes i colors estables; permet catifes ceràmiques d’alta complexitat geomètrica.
- Durabilitat: nombrosos paviments instal·lats al s. XIX continuen en ús; resistència notable al desgast, taques i humitat.
- Patrimoni: element clau del modernisme; figura als catàlegs de conservació com a “mosaic industrial històric”.
- Restauració: cal aixecament controlat, neteja suau, retessel·lat sobre malla i polit amb discos de diamant per professionals.
Què és el mosaic Nolla
El mosaic Nolla és un paviment de gres porcellànic format per tessel·les diminutes —quadrats, rombes, triangles i peces especials— que es couen a gran temperatura fins a vitrificar la massa. El resultat és una peça densa, de porus molt baix, capaç de suportar trànsit intens i canvis d’humitat gairebé sense alterar el color ni el lluentor.
La clau estètica és el sistema modular: combinant tessel·les de diversos colors i formes, el col·locador pot compondre catifes ceràmiques amb sanefes, rosetons i il·lusions òptiques. Aquesta versatilitat va atreure els arquitectes modernistes, que integraren el paviment amb gelosies, vidrieres i fusteries per crear una obra d’art total.
Origen i història
La visió de Miquel Nolla
El 1858, l’empresari català Miquel Nolla i Bruixet va visitar l’Exposició Universal de París i va quedar impressionat pels encaustic tiles britànics. De retorn a València impulsà a Meliana una fàbrica amb forns Hoffmann de tir continu i maquinària de tall de precisió. El 1863 es comercialitzà la primera partida: caixes de tessel·les hexagonals i romboïdals esmaltades que es vengueren amb rapidesa.
Expansió internacional
La connexió ferroviària amb la línia Almansa–València–Tarragona (1865) accelerà la distribució a tota Espanya i, per cabotatge, als ports de Marsella i Lisboa. El 1878 la Companyia Valenciana de lloseta mosaic Nolla fou premiada a París i inicià l’exportació al Con Sud. Avui encara es localitzen paviments Nolla en teatres de Montevideo i residències de Buenos Aires.
Crisi i llegat
Després de la Primera Guerra Mundial, la competència del mosaic hidràulic —més econòmic— i els canvis de gust reduïren la demanda. La fàbrica va tancar el 1972, deixant un llegat de milions de metres quadrats col·locats en quatre continents i un patrimoni emblemàtic del modernisme valencià i català.
Característiques tècniques i estètiques
- Matèries primeres: argiles depurades, feldespats i caolí; pigments minerals (blaus de cobalt, verds de crom, ocres i siena) per a colors estables.
- Cocció bifàsica: primera cocció del bescuit i segona a gran foc per vitrificar esmalts; duresa i resistència superiors al gres comú.
- Formats: quadrat de 45×45 mm, triangle isòsceles, rombe 50×86 mm i peces d’ajust per a vores i cantonades.
- Muntatge industrial: sheets premuntats de 30×30 cm sobre paper engomat amb la cara vista cap avall; el col·locador humiteja, assenta i retira el paper.
- Color i lluentor: més de 40 tons històrics; el pigment tenyeix tota la massa, per això el desgast no “descoloreix”.
- Prestacions: alta densitat, porus baix, bona resistència mecànica i química; ideal per a zones de trànsit intens.
Gràcies a la precisió dimensional, el Nolla reprodueix des de rosetons neogòtics a garlandes florals o il·lusions òptiques en 3D que, salvant distàncies, anticipen el pixel art.
Usos arquitectònics
- Habitatge burgès: salons amb catifa central i sanefa; dormitoris amb motius florals en policromia suau. Escuts i monogrames eren freqüents en habitatges representatius.
- Edificis públics: estacions, teatres i cases consistorials incorporaren escenes i motius locals als tapets d’accés.
- Comercial i industrial: farmàcies, pastisseries i comerços el valoraren per la resistència a greixos i àcids suaus.
- Rehabilitació actual: peces recuperades en capçaleres, taulells i murals; combinació amb fusta i pedra per a contrastos càlids.
Com reconèixer un Nolla autèntic
- Patró continu amb catifa i sanefa, no un motiu repetit per cada rajola.
- Tessel·la petita (3–5 cm) i talls molt rectes; juntes fines i regulars.
- Massa vitrificada i de porus baix; observant una aresta, el color recorre tot el gruix.
- Revers: en algunes partides hi ha marques o numeracions (no sempre).
- Combinació de rombes i triangles en transicions i cantonades; peces especials d’ajust.
Si tens dubtes, documenta amb fotos ortogonals d’alta resolució i mesures dels mòduls. Això agilitza qualsevol diagnòstic professional.
Diferències amb el mosaic hidràulic
| Aspecte | Mosaic Nolla | Mosaic hidràulic |
|---|---|---|
| Material base | Gres porcellànic vitrificat | Morter de ciment Portland |
| Procés | Cocció > 1.000–1.200 °C | Premsat sense cocció |
| Format habitual | Tessel·la 3–5 cm | Rajola 20–25 cm |
| Resistència mecànica | Molt alta (≈7 Mohs) | Mitjana (≈4–5 Mohs) |
| Complexitat decorativa | Patrons únics per composició de múltiples tessel·les | Disseny repetit per rajola |
| Porositat / manteniment | Baixa / polit ocasional | Alta / segellat periòdic |
L’hidràulic va democratitzar el disseny pel cost; el Nolla es consolidà en espais que exigien precisió ornamental i durabilitat extrema.
Conservació i restauració
La intervenció en terres Nolla ha de ser mínimament invasiva i reversible sempre que sigui possible. Fases habituals:
- Aixecament controlat: numeració peça a peça, fotos ortogonals i safates amb escuma EVA per a un transport segur.
- Neteja química suau: aigua destil·lada i tensioactius no iònics; polpes de sepiolita per extreure sals; evitar àcids forts.
- Retessel·lat sobre malla: adhesió a malla de fibra de vidre amb resina reversible; assaig de patró abans de reinstal·lar.
- Recol·locació i rejuntat: morters flexibles compatibles; juntes fines i nivellació amb masses de fusta.
- Polit i acabat: discos de diamant (gra 400–800) i cristal·litzat amb silicats potàssics per recuperar el lluentor sense tancar el porus.
Per al manteniment quotidià: aspirat, fregar amb pH neutre, assecat ràpid i polits puntuals. En zones humides, ventila i controla condensacions.
Exemples destacats
Palauet de Nolla (Meliana, 1864–1871)
Residència d’esbarjo i showroom de la família Nolla. Conserva una varietat excepcional de patrons —més de 150— i presenta intervencions recents en escales i salons amb substitució mínima de peces originals documentades.
Estació del Nord (València, 1917)
El vestíbul integra motius agrícoles valencians i sanefes que guien el viatger. Les reposicions respectuoses han permès mantenir la continuïtat visual en zones de trànsit elevat.
Palau de la Música Catalana (Barcelona, 1908)
Domènech i Montaner combinà Nolla, trencadís i vidrieres generant un conjunt de gran riquesa cromàtica. Les neteges amb tecnologia làser d’erbi-YAG s’han emprat per retirar dipòsits sense danyar els esmalts.
Hospital de Sant Pau (Barcelona, 1902–1930)
Pavellons modernistes amb franges de tessel·la i creus. Les peces de reposició es marquen discretament al revers per evitar confusió històrica.
Glossari bàsic
- Tessel·la: peça ceràmica petita que compon el mosaic.
- Bescuit: peça ceràmica després de la primera cocció.
- Vitrificació: fusió parcial que densifica i redueix el porus.
- Sanefa: franja decorativa perimetral que emmarca la catifa central.
- Retessel·lat: recomposició de tessel·les soltes sobre malla abans de recol·locar.
Preguntes freqüents
En què es diferencia exactament de l’hidràulic?
El Nolla és porcellànic cuit a gran foc i es compon per tessel·la petita que permet catifes úniques; l’hidràulic és ciment pigmentat sense cocció i repeteix un disseny per rajola. El Nolla té porus més baix i requereix menys segellat.
Es fabrica mosaic Nolla avui?
Hi ha reproduccions i peces compatibles realitzades per fabricants i tallers especialitzats. El patró i la paleta s’ajusten amb proves prèvies per integrar-se amb originals.
Com el netejo diàriament?
Aspirat o mopa i fregar amb detergent pH neutre. Evita àcids forts, ceres acolorides i fregalls agressius. Asseca en humit per evitar marques.
És apte per a terra radiant?
Sí, el porcellànic és bon conductor. Usa adhesius flexibles C2TE S1 i respecta juntes de dilatació. Arrencada i parada de temperatura de manera progressiva.
Es pot polir?
Sí, amb discos de diamant per personal qualificat. L’objectiu és recuperar lluentor i planaritats sense eliminar esmalt en excés.
Com demano un pressupost de restauració?
Prepara mides de l’àrea, fotos ortogonals de catifa i sanefes, gruix aproximat, estat de juntes i zones amb pèrdues. Amb això s’estima temps, materials i proves.
Puc combinar Nolla amb fusta?
Funciona bé amb tarimes o sòcols de fusta. Preveu transicions amb perfils fins i juntes de dilatació compatibles.
Quina vida útil puc esperar?
Bé instal·lat i mantingut, supera dècades d’ús intensiu. Hi ha exemples decimonònics que continuen en servei amb poques reposicions.
Vols avaluar, restaurar o instal·lar un mosaic Nolla?
T’ajudem a identificar el tipus de mosaic, valorar-ne l’estat i planificar una intervenció respectuosa amb el patrimoni.