La restauració de mosaics romans consisteix principalment en reposar parts, consolidar, abeurar, netejar i protegir.
Per realitzar la reconstrucció seguint el disseny i colors primer cal buscar i crear els materials més semblants als originals.
L’objectiu de la consolidació és restaurar la compacitat i la resistència mecànica de les superfícies subjectes a la desintegració i descomposició del material, per disminuir l’adhesió i la posterior elevació i separació de les peces de guix.
El material de consolidació ha de complir els requisits de bon envelliment, de reversibilitat en el temps i de l’absència d’efectes secundaris nocius.
Hem de tenir en compte la porositat del material i el grau de degradació del material original, tenint en compte que és preferible repetir l’operació diverses vegades a baixa intensitat.
Atès que la resistència del guix a la degradació és més gran si la seva superfície és compacta i homogènia, cal fer el rejuntat de totes les petites cavitats i esquerdes i la integració dels defectes en el material de la superfície.
La composició dels morters de restauració ha de ser compatible amb les qualitats del material antic, amb bones característiques de treball, contingut mínim de sals solubles, porositat, granulometria i aparença superficial similar a les de les masses originals.