Orsola i Solà Cia fabricant de rajoles hidràuliques

L’empresa Orsola i Solà Cia fabricant de rajoles hidràuliques

El seu fundador fou Giovanni Orsola Plano (Mattia, Torí 1845 – 1929) (també conegut com a Joan), fou el principal fabricant de rajoles hidràuliques. S’instal·là a Barcelona provinent d’Italia (Turí), amb la seva dona Catalina Plano i Merino i els seus sis fills.

Giovanni va ser un dels socis principals de l’empresa, i hi va aportar els coneixements tècnics i la maquinària més moderna per a dur una producció a gran escala. El segon soci més important fou Solà i com a accionista menys destacat trobem Jansa i Falgàs.

La fàbrica i les oficines

La fàbrica d’Orsola i Solà cia, es situà al carrer Calàbria 129 de Barcelona, on hi treballaven unes 450 persones. La fàbrica ocupava tota una illa de l’eixample Barceloní. Concretament, entre els carrers Consell de Cent, Diputació, Rocafort, Gran via, i el carrer Calàbria on hi havia l’entrada principal. En un edifici annex a la fàbrica, es feien el granit i la pedra artificial. En un solar de la mateixa illa, en un solar tocant a la fàbrica, la família Orsola construí un edifici d’habitatges.

Les oficines, en un inici se situen al carrer Gran Via de les Corts Catalanes número 187 de Barcelona, i posteriorment es traslladà a la plaça Universitat 2. Ja als temps finals de l’activitat empresarial, les oficines es traslladarien al carrer Vergara de Barcelona.

La fàbrica comptava amb edificis de tres plantes amb un pati central. L’espai més gran estava destinat a l’emmagatzematge i assecat de les rajoles. Les matèries primeres entraven pel carrer consell de Cent on es trobava la sala de premses. Tots els desplaçament dels materials entre naus es feia amb un sistema de vagonetes i muntacàrregues.

A finals del segle XIX la fàbrica ja comptava amb màquines de vapor. Una segona seu a Gandesa i una oficina a Madrid, al carrer Caballero de Garcia 56. I una facturació d’un milió de pessetes anuals.

Amb la mort de Giovanni Orsola, als 82 anys, la fàbrica “Orsola Solà i cia” deixà la seva activitat al 1929. Ignasi Orsolà, fill de Giovanni continuà l’activitat a la Verneda sota el nom “Mosaicos Ignacio Orsola” i despatx al carrer Balmes 22 de Barcelona, fins a la seva mort el 1933 als 53 anys.

Premis i reconeixements

L’any 1888, Orsola i Solà va rebre a l’exposició Universal realitzada a Barcelona, la medalla d’or “por su buena calidad y bien entendidos dibujos de los hidráulicos y, en especial por los de granitos aplicados en la construcción”. També reben una menció especial pel muntatge de la fàbrica i la seva bona producció.

El 1889, reben la medalla d’or a París en el marc de l’exposició Universal.

L’empresa va aconseguir el títol de “Proveedor de la casa Real”.

El 1892, reben el Gran Diploma d’Honor per la “Fábrica la más importante de cuantas hay establecidas tento en España como en el estranjero. Fabricación de objetos de cemento y granito”.

Els dissenys dels fabricant de rajoles hidràuliques

La varietat de colors i formes en el disseny, crea una batalla entre competidors que sovint es copien dissenys dins del que és una gran competència pel mercat.

En un principi les peces més habituals eren les de 20×20, però més tard ja comencen a apareixer als catàlegs peces hexagonals o de diferents mides.

Molts dissenys busquen conferir al paviment un aspecte de catifa, amb una part central de mosaic envoltada d’un perímetre que actuava com a marc, conegudes com a fons, faixa i sanefa. Habitualment el fons estava formada per peces monocromes que ocupaven l’espai entre la paret i la sanefa.

Orsolà i Solà van ser pioners en la innovació pel que fa a dissenys. Passant de les formes simples geomètriques poc acolorides a elaborades creacions decoratives que van ser seguides per la resta de fabricants de l’època.

Orsola i Solà, té 9 catàlegs editats al llarg de la seva activitat. Són els catàlegs entorn al 1920 els més importants per la seva qualitat artística.

Alguns dels artistes als quals van encomanar la tasca de crear dissenys innovadors per als mosaics hidràulics dels catàlegs, són amb el pas del temps arquitectes i artistes reconeguts.

Dissenyadors de mosaic hidràulic

1909 M Culell, A Saurí Sirés, J Bosch, Ignasi Orsola, J. Vilás, F. Labarta

1917 P.Pascó, A. Saurí Sirés, J. Bosch

1920 M. Martorell, Alfons Florensa, José Mª Pericás, Josep Font i Gumà, J. Domenech Mansana, Enrique Mora, Jerónimo Martorell, Buenaventura Bassegoda, Enrique Sagnier, Francisco de P. Nebot, Olegario Junyent, Eugenio Cendoya, José Puig i Cadafalch, Vicente Artigas.

1920/1921 F. Labarta, A Surí Sirés, M. Culell, J. Bosch, F. Flo, Enrique Sagnier.

1922 F. Labarta, A. Saurí Sirés, M. Culell, J. Bosch, P.Pascó, F. Flo, Enrique Sagnier.

1931 José Puig i Cadafalch (Catàleg de la empresa posterior d’ignacio Orsola)

Josep Font Gumà (1859 – 1922) va ser un gran aficionat i col·leccionista de rajoles de ceràmica catalana dels segles XIV al XVI. Va publicar diversos llibres sobre rajoles.

Antoni Saurí i Sirés, va ser deixeble de Gaudí i és un dels dissenyadors més constants al llarg dels anys en els models de rajoles hidràuliques d’Orsola Solà.

Miguel Martorell i Rius (1869 – 1936) fou arquitecte i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926

Adolf Florensa (lleida 1889 – Barcelona 1968), fou un destacat arquitecte que va ser nomenat arquitecte municipal de Barcelona el 1914.

Buenaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona 1862 – 1940) escriptor i arquitecte català.

Enric Sagnier Villacecchia (Barcelona 1858 – 1931) és un dels arquitectes més destacats i coneguts de finals del segle XIX i principis de XX.

Joan Rubió i Bellver (Reus 1870 – Barcelona 1952), va ser deixeble d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar al temple de la Sagrada Família, La casa Batllé, La casa Calvet, la Torre Bellesguard, el parc Güell, entre d’altres.

Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867) arquitecte amb un gran reconeixement, considerat l’últim representant del modernisme i el primer del noucentisme. El 1917, amb la mort de Enric Prat de la Riba, el substitueix com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

Josep Domènech Mansana (Barcelona 1885 – 1973) Arquitecte modernista.

Altres fabricant de rajoles hidràuliques

Dins de les primeres empreses en fabricar mosaic hidràulic trobem Orsola i Solà, Butsems i Escofet. El boom de la construcció de finals del segle XIX, van propiciar una ràpida aparició de multitud d’empreses que fabricaven rajoles de mosaic hidràulic com La Catalana, Salvador Bulet i cia, José Foncuberta, Teòtim Fortuny, LLop, entre d’altres. Es coneix també l’aparició d’altres empreses de mosaic hidràulic a València, Alacant i fins i tot Sevilla.

L’inici dels mosaics hidràulics a Barcelona

La mostra més antiga que tenim a Barcelona de mosàics hidràulics és de 1856, creats per l’empresa “Bustsems i Cia”. Però va ser posteriorment, quan l’empresa “Orsola Solà i Cia” va popularitzar y estendre l’ús d’aquest tipus de paviments decoratius pels terres.

Jaume Escofet i Milà treballaria 10 anys a l’empresa “Orsola i Solà”, on aprendria tot el necessari per crear la que seria la fàbrica més important de mosaic hidràulic a Espanya, la coneguda “Escofet Fortuny”

L’any 1880, Orsola Solà perfeccionaria l’ús de ciment aplicat a la construcció d’objectes per a l’aire lliure. D’aquella època encara es conserven algunes mostres de “panot” com la que podem trobar al carrer Aribau de Barcelona.

La fi del mosaic hidràulic

A partir de l’any 1950 comença un gran boom en la construcció que provoca una gran demanda. Aquest augment de demanda fa que els fabricants de terres hidràulics abandonin els processos artesanals per processos de fabricació mecanitzada que acaba desembocant en unes rajoles hidràuliques de menor qualitat que sovint arriben a les obres encara no prou seques degut a la gran demanda.

D’altra banda, un material més econòmic provinent d’Itàlia comença a guanyar terreny. El terratzo, requeria d’un temps inferior de fabricació, pel que apart de més econòmic era capaç de cobrir més fàcilment una gran demanda.